Mostrando entradas con la etiqueta L'amant circumstancial. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta L'amant circumstancial. Mostrar todas las entradas

miércoles, mayo 17, 2017

Cartes. Cartas



Cartes

Dius que tornaràs
i no sé si vull que tornis;
no vull haver de dir el que he de dir,
ni mostrar les meves cartes,
[lletges i brutes cartes]
fingir que només sóc Hero,
que som herois de paper,
prima llum de titelles.

Però em guaites de lluny
i ja no sé si disparar o preparar nius,
si tancar els ulls o invocar Tirèsies.

**** 


Cartas

Dices que volverás
y no sé si quiero que vuelvas;
no quiero decir lo que he de decir,
ni mostrar mis cartas,
[feas y sucias cartas]
fingir que sólo soy Hero,
que somos héroes de papel,
finísima luz de marionetas.

Pero me miras desde lejos
y ya no sé si disparar o preparar nidos,
si cerrar los ojos o invocar a Tiresias.



________________

Imagen: In the Mood for Love, Wong Kar-Wai, 2000
De: L'amant circumstancial / El amante circunstancial, Ed. Pigmalión, 2014. Ed. bilingüe

jueves, abril 27, 2017

Enganys. Engaños



És encara un temps inacabat,
mar incògnit
on un potser balla rostres.
Les fronteres semblen tan subtils
que creiem en els miratges,
en la boca de Leandre, cau i recer,
dents de llum travessant la pell.

Però no cal enganyar-nos,
sabem que sempre minva la lluna,
que cap filla d’Afrodita no sobreviu
després de trair el temple;
i aquell que fou riu
inevitablement descansarà,
viu o mort,
al fons de l’Hel·lespont

***

Es todavía un tiempo inacabado,
mar incógnito
donde un quizás baila rostros.
Las fronteras parecen tan sutiles
que creemos en los espejismos,
en la boca de Leandro, madriguera y cobijo,
dientes de luz atravesando la piel.

Pero no nos engañemos,
sabemos que siempre mengua la luna,
que ninguna hija de Afrodita sobrevive
después de traicionar al templo;
y aquel que fue río
inevitablemente descansará,
vivo o muerto,
en el fondo del Helesponto.



 _____________

De: L'amant circumstancial / El amante circunstancial, Ed. Pigmalión, 2014. Ed. bilingüe

(Imatge: Harold Feinstein)

sábado, abril 08, 2017

Un metro



Tremola el terra als peus.
Un metro rugeix com una fera trista,
avui portant d’altres tu i jo.
I com a nosaltres,
a ell cap al sud dels laberints,
a ella cap al nord del no-res.
Cecs de capvespres
les mans d’Hero sobre els ulls amats
la pell encara tèbia
mentre Leandre s’allunya andana avall
penetrant les entranyes de la ciutat-gola.


Un record tàctil rau encara als dits
flor de parpelles, escamot de llum,
blanca mirada.

**** 



Tiembla el suelo a nuestros pies.
Un metro ruge como una fiera triste,
trayendo otros tú y yo.
Y como nosotros,
a él hacia el sur de los laberintos,
a ella hacia el norte de la nada.

Ciegos ya de atardeceres
las manos de Hero sobre los ojos amados
la piel aún tibia
mientras Leandro se aleja andén abajo
penetrando las entrañas de la ciudad-garganta.


Un recuerdo táctil permanece en los dedos
flor de párpados, pelotón de luz,
blanca mirada.

________________

Imatge de: "Shame", de Steve McQueen (2011)

De: 
El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalion, 2014 

viernes, marzo 24, 2017

L'Ombra. La Sombra



L’Ombra

L’Ombra ens és propícia, els seus regals,
els petits miralls emmarcats en l’aroma de l’Orient,
el balcó obert, l’escalfor del sol de tarda,
els llibres deixats com acabats de llegir,
amb l’espartana companyia
d’un rellotge que ja no dóna l’hora.

Som punt i seguit d’una història amb punt i final,
hereus jugant a simulacres,
a hostes que reguen les flors
ocupant tota la casa com si fos nostra,
terra nullius lluny de Sestos i Abydos.

Suem abraçats als oblits quotidians,
mossegant parèntesis,
i ella, l’Ombra, reneix cada cop,
dansa de vida,
entre els meus pits i la teva boca.


******

La sombra

La Sombra nos es propicia, sus regalos,
los pequeños espejos enmarcados en aromas de Oriente,
el balcón abierto, el calor del sol de tarde,
los libros dejados como acabados de leer,
con la espartana compañía
de un reloj que ya no da la hora.

Somos punto y seguido de una historia con punto y final,
herederos jugando a simulacros,
a huéspedes que riegan las flores
ocupando toda la casa como si fuese nuestra,
terra nullius lejos de Sestos y Abydos.

Sudamos abrazados a olvidos cotidianos,
mordiendo paréntesis,
y ella, la Sombra, renace cada vez,
danza de vida,
entre mis pechos y tu boca.



__________
De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalion, 2014
Imatge: Scala Hilda de Fonte

viernes, marzo 17, 2017

L'absolut. El absoluto



L’ Absolut

Cau la tarda als peus de Sestos.
Algú diu el teu nom
i esdevé l’absolut.

Aleteja la remor d’una mirada que no veig,
que és dins meu
com una petja que els dies no esborren.

Algú diu magma, crepuscle, paraula.
Jo només sento mans, boca, nus.

******

Lo absoluto

Cae la tarde a los pies de Sestos.
Alguien dice tu nombre
y deviene el absoluto.

Aletea el rumor de una mirada que no veo,
que está dentro de mí
como una huella que los días no borran.

Alguien dice magma, crepúsculo, palabra.

Yo sólo oigo manos, boca, nudo.



En: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalion, 2014
Imatge: Catrin Welz-Stein

viernes, marzo 10, 2017

Nus. Nudo





Nus

Un nus. Invisible nus.
Un mar que acarona i mossega.
On sóc? Qui ets tu?
En quin moment van florir els prodigis?


                                       [Una olivera creix al meu ventre,
                                       filla de llum              pell d'aigua]



********

Nudo

Un nudo. Invisible nudo.
Un mar que acaricia y muerde.
¿Dónde estoy? ¿Quién eres tú?
¿En qué momento florecieron los prodigios?


                                               [Un olivo crece en mi vientre,
                                               hijo de luz          piel de agua]



_________

(Imatge: Alex Stoddard)
En: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalion, 2014

miércoles, abril 20, 2016




L'AMANT CIRCUMSTANCIAL

Podries ser l’amant circumstancial,
el pur desig,
la tarda plàcida,
un parell d’hores, potser tres,
just per oblidar Sestos i Abydos
o per no dir-nos res inconvenient.
Però m’enganyo,
conscient i a traïció m’enganyo
[durant un temps].
Anna Magnani em fa l’ullet,
porta una rosa tatuada.


***


EL AMANTE CIRCUNSTANCIAL

Podrías ser el amante circunstancial,
el puro deseo,
la tarde plácida,
un par de horas, quizás tres,
lo justo para olvidar Sestos y Abydos
o para no decirnos nada inconveniente.
Pero me engaño,
consciente y a traición me engaño
[durante un tiempo].
Anna Magnani me ofrece un guiño,
trae una rosa tatuada.




[De: L'Amant circumstancial / El amante circunstancial, Ed. Pigmalión, 2014

domingo, mayo 10, 2015



Codis

Desaprenc codis, el símbol domesticat,
els senyals sabuts de memòria.
Aquest viatge és un altre,
una cartografia desconeguda
[quan vull que volin ocells
hi neixen pins salvatges]

Com saber quan cal aturar-se?
Quan callar o diu adéu?

                        [Cega sóc, com ho fou Amor;

                        virtut i pecat a les palpentes]


***

CÓDIGOS

Desaprendo códigos, el símbolo domesticado,
las señales sabidas de memoria.
Este viaje es otro,
cartografía desconocida
                        [cuando quiero que vuelen pájaros,
                        nacen pinos salvajes]

¿Cómo saber cuándo hay que parar?
¿Cuándo callar o decir adiós?

                        [Ciega soy, como lo fue Amor;
                        virtud y pecado a tientas]



[De: L'amant circumstancial / El amante circunstancial, Ed. Sial, 2014]
Imatge: Chiara Fersini

domingo, marzo 15, 2015

Simulacres. Simulacros



L’hora del desig té nom de tarda,
nom d’hotel,
qualsevol hotel.
Ens empeny la paraula.
En volaren tantes fins llavors, que el silenci
desvetlla el llindar de la tendresa,
l’escalfor de la nit que lentament ens abraça.

Juguem a l’amor, a amagar les evidències,
a desatendre pàtries,
però Abydos té ulls de rellotge en gris i et reclama;
només a ella pertanys,
[tu i jo ho sabem]
           però ens aboquem als simulacres,
           a la negació del no-res-és-no.

L’Hel·lespont és només teu
i jo, filla i mare d’Afrodita,
encego el cor a les marees.



***


Simulacros

La hora del deseo tiene nombre de tarde,
nombre de hotel,
cualquier hotel.
Nos empuja la palabra.
Volaron tantas hasta entonces, que el silencio
desvela el umbral de la ternura,
al calor de la noche que lentamente nos abraza.

                        Jugamos al amor, a esconder las evidencias,
                        a desatender patrias,
                        pero Abydos tiene ojos de reloj en gris y te reclama;
                        sólo a ella perteneces,
[tú y yo lo sabemos]
                        pero nos abocamos a los simulacros,
                        a la negación de nada-es-no.

El Helesponto es sólo tuyo
y yo, hija y madre de Afrodita,
ciego el corazón a las mareas.



[De: El amante circunstancial/ L'amant circumstancial, Ed. Pigmalión, 2014]

[Imatge: "In the Mood for Love", de Wong Kar-Wai]


sábado, diciembre 27, 2014

Gàbies. Jaulas



GÀBIES

Som només paraules?
Què restarà després de tots els mots,
de bat a bat, obertes totes les gàbies?


***


JAULAS

¿Somos sólo palabras?
¿Qué quedará después de todas ellas,
de par en par, abiertas ya todas las jaulas?



[De: El amante circunstancial/L'amant circumstancial, Ed. Pigmalión, 2014]


(Imatge: Kwan Pun Leung, en "Deseando amar" de Wong Kar-Wai)

lunes, diciembre 08, 2014

Ritual de cossos. Ritual de cuerpos



Ritual de cossos

Esdevenim silenci,
ritual de cossos.
No ens cal llegir altres històries
amb paraules que mai no van ser nostres.

Avui, la tarda és un llit prestat
en el que jugar a dàtils,
a dunes
i a palmeres.

***

Ritual de cuerpos

Devenimos silencio,
ritual de cuerpos.
No necesitamos leer otras historias
con palabras que nunca fueron nuestras.

Hoy, la tarde es una lecho prestado
en el que jugar a dátiles,
a dunas
y a palmeras.




Imatge: Kwan Pun Leung, en "2046" de Wong Kar-Wai (2004)

sábado, noviembre 22, 2014

PEDREGAR. PEDREGAL




Pedregar

Mirall contra mirall
tremolor dels mots,
el pànic a obrir de capsa,
escampall de pedregar d’ombres.


[Demòstenes em cluca l’ull,
Pandora resta a quatre grapes]



***

Pedregal

Espejo contra espejo
temblor de las palabras,
el pánico a abrir la caja,
esparcido pedregal de sombras.


[Demóstenes me guiña un ojo,
Pandora permanece a cuatro patas]





Imagen: Pere Salinas

sábado, noviembre 08, 2014

PEONS. PEONES



Peons

Coincidències. Peons d’afins taulers.
Fils d’antics laberints, no ens vàrem mirar,
res no ens vam dir.

       [jo, encara fugia; i tu, eres tu sense nom]

Papallones blanques fan niu a les meves ungles,
porten el do de l’oblit,
desfan les antigues marques de l’aigua.


***

PEONES

Coincidencias. Peones de afines tableros.
Hilos de antiguos laberintos, no nos miramos,
nada nos dijimos.

                                    [yo, todavía huía; y tú, eras tú sin nombre]

Mariposas blancas anidan en mis uñas,
traen el don del olvido,

deshacen las antiguas marcas del agua.





Imagen: Rene Groebli

domingo, julio 20, 2014

ABRIL





Els ulls d'abril guarden els amants
lloc secret
mans secretes
secreta paraula transcendida en tacte.

No escoltem els oracles
la veu.

Refugis de roselles
modelen parèntesis
fragmenten la innocuïtat dels temes vedats.

[allà no
ara no]

Abril tanca els ulls
desatén cercles.

******

ABRIL

Los ojos de abril guardan a los amantes
lugar secreto
manos secretas
secreta palabra trascendida en tacto.

No escuchamos los oráculos
la voz.

Refugios de amapolas
modelan paréntesis
fragmentan la inocuidad de los temas vedados.

[allí no
ahora no]

Abril cierra los ojos
desatiende círculos.




[De: L'amant circumstancial / El amante circunstancial, ed. Pigmalion, 2014]

Imagen: Alexander Rodchenko (1930)

sábado, junio 21, 2014




Carrer de l’àngel

La ciutat es deshabita.
Tots marxen
i els dies                                 [lentíssim so]
reclamen petjades i paraigües,
i
m'imagino jo sense tu, ja no éssent.


I sóc                                        [o no sóc]
carrer de l'àngel, font que borda,
que mossega les seves cadenes,
absència voraç
de boques que transiten.

 ****


Calle del ángel

La ciudad se deshabita.
Todos se marchan
y los días                                [lentísimo sonido]
reclaman huellas y paraguas,
y me imagino yo sin ti, ya no siendo.


Y soy                                      [o no soy]
calle del ángel, fuente que ladra,
que muerde sus cadenas,
ausencia voraz
de bocas que transitan.


(De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, ed. Pigmalión, 2014. Compra online aquí)
Imagen: René Groebli