Carrer de
l’àngel
La ciutat es
deshabita.
Tots marxen
i els dies [lentíssim so]
reclamen petjades i paraigües,
i m'imagino jo sense tu, ja no éssent.
Tots marxen
i els dies [lentíssim so]
reclamen petjades i paraigües,
i m'imagino jo sense tu, ja no éssent.
I sóc [o no sóc]
carrer de l'àngel, font que borda,
que mossega les seves cadenes,
absència voraç
de boques que transiten.
carrer de l'àngel, font que borda,
que mossega les seves cadenes,
absència voraç
de boques que transiten.
****
La ciudad se deshabita.
Todos se marchan
reclaman huellas y paraguas,
y me imagino yo sin ti, ya no siendo.
Y soy [o
no soy]
calle del ángel, fuente que ladra,
que muerde sus cadenas,
ausencia voraz
de bocas que transitan.(De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, ed. Pigmalión, 2014. Compra online aquí)
Imagen: René Groebli
No hay comentarios:
Publicar un comentario