L’Ombra
L’Ombra ens és propícia, els seus regals,
els petits miralls emmarcats en l’aroma de l’Orient,
el balcó obert, l’escalfor del sol de tarda,
els llibres deixats com acabats de llegir,
amb l’espartana companyia
d’un rellotge que ja no dóna l’hora.
Som punt i seguit d’una història amb punt i final,
hereus jugant a simulacres,
a hostes que reguen les flors
ocupant tota la casa com si fos nostra,
terra nullius lluny de Sestos i Abydos.
Suem abraçats als oblits quotidians,
mossegant parèntesis,
i ella, l’Ombra, reneix cada cop,
dansa de vida,
entre els meus pits i la teva boca.
******
La
sombra
La Sombra nos es propicia, sus regalos,
los pequeños espejos enmarcados en aromas de Oriente,
el balcón abierto, el calor del sol de tarde,
los libros dejados como acabados de leer,
con la espartana compañía
de un reloj que ya no da la hora.
Somos punto y seguido de una historia con punto y final,
herederos jugando a simulacros,
a huéspedes que riegan las flores
ocupando toda la casa como si fuese nuestra,
terra nullius lejos de Sestos
y Abydos.
Sudamos abrazados a olvidos cotidianos,
mordiendo paréntesis,
y ella, la Sombra, renace cada vez,
danza de vida,
entre mis pechos y tu boca.
entre mis pechos y tu boca.
__________
De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, Ed. Pigmalion, 2014
Imatge: Scala Hilda de Fonte
No hay comentarios:
Publicar un comentario