domingo, mayo 11, 2014

LLUNY / LEJOS



deixar enrera els noms
la identitat,
fera pudenta

desaparèixer per no desaparèixer

lluny d’aquesta foscor
que m’empeny cap avall

avall,
com una pedra
mil pedres
boca de pedra

fugir

lluny de mi


****

dejar atrás los nombres
la identidad,
fiera apestada

desaparecer para no desaparecer

lejos de esta oscuridad
que me empuja hacia abajo

abajo,
como una piedra
mil piedras
boca de piedra

huir

lejos de mí

9 comentarios:

Jorge Maruejouls dijo...

Me gusta, es buena

Licor de Luciérnagas dijo...

Una imagen que se repite a todo tren.

http://youtu.be/c3dZ09sNG6g

Licor de Luciérnagas dijo...

Y aquí la versión "de cerca"
http://youtu.be/0_x7l6t1Xbc
besos

Osselin dijo...

La identitat, fera pudenta. La pregunta és : Com renéixer? Com veure en la imatge que ens retorna el mirall a a un desconegut? Com deixar de repetir els propis milers de gestos cotidians? Com reconèixer els encerts i els errors passats com a un sol i gegantí error? Potser l'error és viure . Potser cal canviar de paisatge, defugir del seu magnetisme que ens lliga a la infància i a l'entorn familiar, als amics. Potser cal fer com Niestzche i convertir-nos en un lleó per tenir força de deixar un camell que carrega ambtot el seu passat i torta la seva culpa real o irreal. Llançada la càrrega ens convertirem en savis i aprofundint al màxim en la saviesa ens convertirem altra vegada en nens i llavors serem feliços.
(Per què no sabré expressar-me així oralment i davant d'un cafè? Potser encara sóc un camell)

Moisés dijo...

Cuántas veces queremos huir, cuántas nos hundimos con la boca de piedra...

Un saludo.

Sintagma in Blue dijo...

Osselin, qué es la vida? Una ilusión... (compte amb això de dir que ets un camell, eh).

Sintagma in Blue dijo...

Luciérnago mío, tú y yo aparentemente estamos muy alejados, pero una sola nota sirve para sentirte tan cerca...

Sintagma in Blue dijo...

Gracias, Jorge.

Sintagma in Blue dijo...

Muchas, Moisés, muchas.