En medio, los demás,
ajenos a los designios,
a nuestra paciencia tenaz.
Multitudes transparentes,
señales ciegas de aquello que sólo tú y
yo sabemos.
Nada huye, [ahora lo sé]
nos pertenece toda la tierra
y
la palabra,
y el silencio,
y los
otros.
* * * *
els altres
Entremig, la resta,
aliens als designis,
a la nostra paciència tenaç.
Multituds transparents,
senyals cecs d’allò que només tu i jo sabem.
Res no fuig, [ara ho sé]
ens pertany tota la terra
i la paraula,
i el silenci,
i els altres.
(De: L’amant circumstancial / El amante circunstancial. Inédito)
Imagen: In the Mood for Love, Wong Kar-Wai, 2000
2 comentarios:
M'agrada molt més en català. La musicalitat i l'evocació són absolutament diferents essent, en canvi, semànticament idèntiques. Misteris de la poesia.
Vull dir que el gènere masculí de "senyals" té més càrrega evocadora que "las señales" femeninas.
"Res no fuig" una doble negació de caràcter negatiu que amartella la inmobilitat i subratlla la permanència. En cstellà i en inferència lògica aristotèlica una doble negació és sempre una afirmació.
No volia dir que m'agradava sense raonar-ho, perque en aquests temps passa quelcomo molt simplista :que tot el que fa referència al català sembla que ha de ser nacionalista o no. S'obliden de la hermenèutica, de la semiòtica i de l'inescrutable matèria abstracta que permet passar el món poètic a blanc sobre negre.
Salutacions i bon estiu.
foto sensual
lleugerament
enmig de multituds
res
salut estimada!
Publicar un comentario