Simulacres. Simulacros

L’hora del desig té nom de tarda,
nom d’hotel,
qualsevol hotel.
Ens empeny la paraula.
En volaren tantes fins llavors, que el silenci

desvetlla el llindar de la tendresa,
l’escalfor de la nit que lentament ens abraça.

Juguem a l’amor, a amagar les evidències,
a desatendre pàtries,
però Abydos té ulls de rellotge en gris i et reclama;
només a ella pertanys,

[tu i jo ho sabem]

           però ens aboquem als simulacres,
           a la negació del no-res-és-no.

L’Hel·lespont és només teu
i jo, filla i mare d’Afrodita,
encego el cor a les marees.


***

Simulacros

La hora del deseo tiene nombre de tarde,

nombre de hotel,

cualquier hotel.

Nos empuja la palabra.

Volaron tantas hasta entonces, que el silencio

desvela el umbral de la ternura,

al calor de la noche que lentamente nos abraza.

                        Jugamos al amor, a esconder las evidencias,

                        a desatender patrias,

                        pero Abydos tiene ojos de reloj en gris y te reclama;

                        sólo a ella perteneces,

[tú y yo lo sabemos]

                        pero nos abocamos a los simulacros,

                        a la negación de nada-es-no.

El Helesponto es sólo tuyo

y yo, hija y madre de Afrodita,

ciego el corazón a las mareas.



[De: El amante circunstancial/ L'amant circumstancial, Ed. Pigmalión, 2014]

[Imatge: "In the Mood for Love", de Wong Kar-Wai]