lunes, noviembre 20, 2006

La darrera treva




Ara, l’enèsima treva.
Les espases resten escampades per un mar de batalles.
Avui enterrarem els nostres morts
com qui apaivaga flames.
Un cop d’estel s’alça vigilant
en aquesta pau tant de temps desitjada.
Jo, planxaré camises,
tu trauràs els joncs rebels de la teulada.
Llençarem la roba vella,
recosirem les butxaques de l’ànima,
els estrips per on fuig l’oblit
els forats de l’absència.
Tu i jo un altre cop, entossudits,
Sí. Un altre cop. La darrera treva.



(D'oblit i treves)

>>Traducción<<


Imagen: Mario

en Poética in Blue

4 comentarios:

Vumte dijo...

¿ Quieres divorciarte conmigo ?

Sintagma in blue dijo...

Ummmm... vum ;-)

liton dijo...

Sempre vigilant.....

pazzos dijo...

Tregua, de acuerdo
Alto el fuego, vale
armisticio, tiene un pase

Pero rendirse, nunca.
Todo lo más caer rendidos.


Un saludo.