promeses oblidades
un glop d’aigua que
s’escup
Qui som ara?
La font?, el
glop?, el buit a la boca?
Som el camí que
es camina
el caminant i la
passa
la petja i la sabata
(De: El camí dels estels/ El camino de las estrellas/ O camiño das estrelas, Ed. Lastura, Madrid 2021)
1 comentario:
Ho som tot alhora, Pura, la font, el glop i el buit a la boca, tot el que pots sentir asseguda en aquest banc, mirant lluny, davant d'un paisatge clar, més plàcid que el que contemplava Caspar David Friedrich des del penya segat, allò eren boires romántiques que enterboleixen la raó.
Cap diva es pot mostrar de cara, és molt millor deixar volar la imaginació, ja sabem que la bellesa pot ser perillosa com la mirada de la Gorgona.
Abraçades
Francesc Cornadó
Publicar un comentario