domingo, noviembre 14, 2021

 




promeses oblidades

un glop d’aigua que s’escup

Qui som ara?

La font?, el glop?, el buit a la boca?

Som el camí que es camina

el caminant i la passa

la petja i la sabata



(De: El camí dels estels/ El camino de las estrellas/ O camiño das estrelas, Ed. Lastura, Madrid 2021)





1 comentario:

Francesc Cornadó dijo...

Ho som tot alhora, Pura, la font, el glop i el buit a la boca, tot el que pots sentir asseguda en aquest banc, mirant lluny, davant d'un paisatge clar, més plàcid que el que contemplava Caspar David Friedrich des del penya segat, allò eren boires romántiques que enterboleixen la raó.
Cap diva es pot mostrar de cara, és molt millor deixar volar la imaginació, ja sabem que la bellesa pot ser perillosa com la mirada de la Gorgona.
Abraçades
Francesc Cornadó