miércoles, abril 20, 2016




L'AMANT CIRCUMSTANCIAL

Podries ser l’amant circumstancial,
el pur desig,
la tarda plàcida,
un parell d’hores, potser tres,
just per oblidar Sestos i Abydos
o per no dir-nos res inconvenient.
Però m’enganyo,
conscient i a traïció m’enganyo
[durant un temps].
Anna Magnani em fa l’ullet,
porta una rosa tatuada.


***


EL AMANTE CIRCUNSTANCIAL

Podrías ser el amante circunstancial,
el puro deseo,
la tarde plácida,
un par de horas, quizás tres,
lo justo para olvidar Sestos y Abydos
o para no decirnos nada inconveniente.
Pero me engaño,
consciente y a traición me engaño
[durante un tiempo].
Anna Magnani me ofrece un guiño,
trae una rosa tatuada.




[De: L'Amant circumstancial / El amante circunstancial, Ed. Pigmalión, 2014

domingo, abril 03, 2016



la miràvem una mica espantats
allà al fons a mà dreta
vigilant-nos
fent-nos l'ullet
en fotent-se de nosaltres
sabent la seva imminència
el seu triomf llaminer

tu i jo la coneixíem d'altres temps
d'altres històries fallides;
la miràvem una mica espantats
eludint-la en les converses,
intentant no deixar-li lloc
però ella, amb un somriure
s'apropa

sense voler,
s'esmuny la pregunta
sempre la mateixa pregunta,
la que va després de l'altra
que també coneixem

i jo faig la mateixa contesta 
i sé la que vindrà després 
de la que em preguntaràs aviat

el mateix ritual cada vespre
una ruta que ja sembla tatuada

i la rutina ens torna la mirada
i ja amb una gran riallada
ens sacseja per les aixelles
i, d'una puntada,
ens treu del llit

***

la mirábamos un poco asustados
allí al fondo a mano derecha
vigilándonos
gillándonos un ojo
mofándose de nosotros
sabiendo su inminencia
su triunfo goloso

tú y yo la conocíamos de otros tiempos
de otras historias fallidas;
la miramos un poco asustados
eludiéndola en las conversaciones,
intentando no dejarle sitio
pero ella, con una sonrisa
se acerca

sin querer,
se cuela la pregunta
siempre la misma pregunta,
la que va después de la otra
que también conocemos

y yo contesto lo mismo 
y sé la que vendrá después 
de la que me preguntarás pronto

el mismo ritual cada tarde
una ruta que ya parece tatuada

y la rutina nos devuelve la mirada
y ya con una gran risotada
nos sacude por las axilas
y, de un puntapié,
nos saca de la cama



[Imatge: Rick Baker]