sábado, junio 21, 2014




Carrer de l’àngel

La ciutat es deshabita.
Tots marxen
i els dies                                 [lentíssim so]
reclamen petjades i paraigües,
i
m'imagino jo sense tu, ja no éssent.


I sóc                                        [o no sóc]
carrer de l'àngel, font que borda,
que mossega les seves cadenes,
absència voraç
de boques que transiten.

 ****


Calle del ángel

La ciudad se deshabita.
Todos se marchan
y los días                                [lentísimo sonido]
reclaman huellas y paraguas,
y me imagino yo sin ti, ya no siendo.


Y soy                                      [o no soy]
calle del ángel, fuente que ladra,
que muerde sus cadenas,
ausencia voraz
de bocas que transitan.


(De: El amante circunstancial / L'amant circumstancial, ed. Pigmalión, 2014. Compra online aquí)
Imagen: René Groebli