
(...) Ella era l'única dona aquell cap de setmana, i es movia amabilíssima entre els amics amb una autoritat descoratjadorament atractiva, tant més perceptible perquè era imperceptible: ella sabien que era inaccessible tant per ells com per mi, que si hagués pogut dir, sé que aquell cos que recordo mai més no podrà ser el meu, encara d'alguna manera la tindria a l'abast, però jo era Giges i Candaules alhora, el perfecte imbècil feliç, inútil i triomfant sense saber què havia fet per merèixer-ho. I sabent que no ho sabria mai.
En el pitjor moment de la nit, va aparèixer l'exhibició en forma de requesta:
Al matí compto les pues
de la nova cofadura.
A la tarda, i tu què!
Clama el sol, i jo m’ofego.
A les dotze, del rellotge
n'apedreguen el meu cap.
No em consolarà saber
si en ve un altre al meu darrere.
Si hagués volgut, se'ls hauria tirat a tots. I jo em sentia com si ho hagués fet.
Encara m'arriba tot això cada nit, quan ella s'adorm al meu costat. Al meu costat, a anys-llum de distància.
Un tren buid, sense llums, travessa a tota velocitat l'estació, i queda el deixant d'un vent atronador. Queda l’espai tremolant d'un buit irremeiable.
(Miquel de Palol, "Estampes de Sexe Quotidià" a Somni i desig en Ciacona)
En el pitjor moment de la nit, va aparèixer l'exhibició en forma de requesta:
Al matí compto les pues
de la nova cofadura.
A la tarda, i tu què!
Clama el sol, i jo m’ofego.
A les dotze, del rellotge
n'apedreguen el meu cap.
No em consolarà saber
si en ve un altre al meu darrere.
Si hagués volgut, se'ls hauria tirat a tots. I jo em sentia com si ho hagués fet.
Encara m'arriba tot això cada nit, quan ella s'adorm al meu costat. Al meu costat, a anys-llum de distància.
Un tren buid, sense llums, travessa a tota velocitat l'estació, i queda el deixant d'un vent atronador. Queda l’espai tremolant d'un buit irremeiable.
(Miquel de Palol, "Estampes de Sexe Quotidià" a Somni i desig en Ciacona)
Traducción al español: aquí.
Texto completo en: http://www.escriptors.cat/autors/palolm/pagina.php?id_text=2442
Imagen: William Etty, Giges y Candaules







