jueves, julio 03, 2008




Nosaltres que tants cops
i amb tanta gent diversa
hem tingut tot l'amor
que no es té amb ningú més,

petjarem el celatge
amb el cap a la terra,
beurem dir-nos adéu
com una benvinguda,

en el vas de l'oblit
en la daga del bes,
amb el glop del record
amb la sang del mirall.

L'abast del sofriment
s'enterrà en el límit
entre inici gastat
i cansament que nia.

No m'agrada sentir
que després de la mort
no hi ha res, i tampoc
no m'agrada sentir

que després de la mort
ve encara una altra cosa.

L'herba distingeix
les cares entre els núvols...

La dona sense plors
diu t'estimo, i se'n va;
la dona dels ulls balbs
diu tant m'ets, i s'hi asseu.

Si en la pedra es llegeix:
Natura no conserva,
en l'aigua es gravarà:
Natura no elimina.

El gran savi diu blanc,
i un d'encara més savi
diu negre! Jo respiro
entre les fulles d'or.


(Miquel de Palol, de Gralles al galliner)

Versión en español: aquí.


Imagen: retrato de Miquel de Palol por Misha Kominek

en Ver-S.O.S

10 comentarios:

Miguelo dijo...

tuve q recurrir al español jjj
me ha gustado y no conocia a ese escritor. ya pondras mas de el.

maria* dijo...

Está muy bien. Me gusta. :)

Aunque me parece que he visto un par de errores, en el de catalán.

enrique dijo...

amb es una de las palabras que más me gustan del catalán...

Sintagma in Blue dijo...

Pues es correcta la transcripción y no observo ningún error, maria.

Me alegra que te haya gustado el poema.

Laly dijo...

De colores, silencios y amores...
Bello

coco dijo...

Me encanta que me encantes.

Luna Carmesi dijo...

Las contradicciones condimentan la vida... O... tal vez no...

Ñoco Le Bolo dijo...

Una sonrisa.

Felipe Sérvulo dijo...

Quina alegria trobar-se en tan bona casa amb gent amiga.

Abraçades.

El Pasadizo Oculto dijo...

Excellent





El Pasadizo Oculto